“Turisme, crisi i recuperació”

10 Nov “Turisme, crisi i recuperació”

Diputació de BarcelonaEl passat 4 de novembre, el Patronat de Turisme de Subirats va participar a Barcelona a la jornada de formació organitzada per la Delegació de Turisme de la Diputació de Barcelona: “Turisme, crisi i recuperació”. Els ponents eren d’un altíssim nivell i tot i que és informació tècnica turística hem cregut interessant compartir-la al nostre bloc perquè és molt interessant per tal d’ajudar a remuntar la cojuntura econòmica actual en el sector turístic. A destacar és la referència de com el Patronato Provincial de Turismo de Huelva va portar la “luz” al poble italià de Viganella i d’aquesta manera va millorar i molt el posicionament de la seva marca a tot el món.

Oriol Amat, Universitat Pompeu Fabra:
• Crisi actual és una crisi de confiança. La majoria de sectors productius han baixat però d’altres han pujat de facturació.
• Recessió: Ara portem de caiguda un 4% el PIB. A la crisi del 1929 va caure un 30%. Cal ser menys pessimista l’estat del benestar actual fa la situació molt més portable.
• Dins el procès de recuperació el preu de les vivendes hauria de baixar un 30%. Això no està passant del tot i s’està alentint el final de la recessió. S’espera que quan l’estoc de vivendes desaparegui hi haurà al 2010-2012 expansió (segons sectors) i recuperació del consum.
• La crisi porta oportunitats. Estratègies per renèixer:
1. Assegurar la liquidesa i tenir un creixement equilibrat
2. Aprofitar els preus baixos per comprar
3. Revisar el model de negoci: És clau diferenciar-se en marca i producte
4. Generar ingressos: crear empresa (reinventar-se) i innovar en marketing
5. Reformes estructuals: Trasparència, eficiència en la gestió pública (guanyar competitivitat, reformes legals, competitivitat) i responsabilitat social
6. Actitud proactiva: formació i millora individual
• Exemple d’aprofitament de les oportunitats: El “far” de La Caixa. A banda de quedar-se els pisos dels impagats, La Caixa està comprant inmobles forçant rebaixes dels venedors al 30% de baixada de preus que diuen les prediccions del Banc d’Espanya.

Joaquim Solé, Universitat de Barcelona:

• Falla l’anivellament de les hisendes locals. Després de les subvencions els ajuntaments rics segueixen sent rics i els pobres continuen pobres. Cal reformar a casa nostra aquesta situació a l’igual que s’ha volgut reformar a nivell autonòmic.
• Ha d’haver-hi un canvi de cultura als Ajuntaments. Es fan masses inversions. S’ha de fer fins a on es pugui. S’ha de reduir l’endeutament.
• Hi ha una manca de previsió de manteniment de les inversions. Hauría de ser obligat que hi hagués una memòria pública, realista i que expliqués com es finançarà en el futur.
• Desequilibri financer empresa turística – Ajuntaments: L’empresa paga impostos a administracions autonòmica i estatal i els ajuntaments donen molt serveis als turistes. S’hauria de distingir entre municipi turístic d’allotjament i els municipis turístic de turisme de dia.
• La promoció turística municipal és una inversió. Proposta: la taxa turística hauria de ser general per a tots els municipis de Catalunya (autonòmica) i dedicada íntegrament a promoció, la gestió de la qual ha de ser mixta pública-privada.
• Les taxes i preus de les activitats turístiques municipals s’hauria de replantejar i no recaure tot a l’administració local (festes majors gratuites). Si es vol turisme de qualitat s’ha de demanar pagar una part del servei ofert. S’ha de sortir de la cultura del subsidi!

Joan Carles Vilalta, Director General de Turisme de la Generalitat de Catalunya:

• Cal recordar que el turisme depèn de l’economia de tercers països i de la situació climatològica que pot fer perdre mercats (com l’alemany en no poder omplir les piscines fa dos estius).
• Hi ha un desajustament. S’han creat 12.500 places hoteleres quan hi ha hagut un descens del 10% de la facturació.
• La crisi marca tendències. La última hora s’ha disparat, tant a individuals com a mercats (p.e. rus) i s’ha concentrat la durada de les estades.
• El mercat català (4,5 M persones) ha crescut considerablement a Catalunya.
• El mercat de proximitat català inclou el sud de França i el nord d’Itàlia. S’ha de cuidar, especialment l’atenció en el seu idioma al turista francès. Els mercats anglès i alemany han caigut més del 20% (especialment en touroperació)…
• Cal innovar en segments que actualment no hi pensem i que podem trobar-hi oferta: cicloturisme, turisme rural
• El turisme, des de Catalunya, és el sector que millor està resistint la crisi i especialment les destinacions que han invertit en millores.
• En àmbit turístic la Generalitat de Catalunya té 8 vegades menys de pressupost que Andalusia.
• La Generalitat està finalitzant l’Atlas geogràfic de Turisme de Catalunya on es podrà creuar l’oferta existent i el territori.

Oscar Perelli, Director de l’Àrea d’Estudis d’Exceltur:

• Client vacacional: Menys persones i menys viatges per persona i s’ha disparat la darrera hora.
• Client de negoci: Retallada pressupostos (videoconferència, no viatges incentius, menys categoria en els serveis).
• Efecte en empreses: Menys demanda per caiguda oferta i també per la guerra de preus, afectant seriosament la rendibilitat de les empreses (el 2009 serà el nové any consecutiu de descens del PIB turístic).
• Tenim problemes seriosos de competitivitat amb el turisme de sol i platja, al qual no s’hauria de recolzar l’oferta com tampoc en el comput d’arribades doncs no és ni molt menys el mateix que els ingressos turístics.
• Des de l’any 2000 els beneficis del sector allotjament i transport han baixat contínuament! Aquestes tendències ha de fer replantejar totalment el sector turístic les seves lògiques de treball en un mercat globalitzat.
• El turista vol experiències diferents, diverses, úniques i s’informa per mitjans diversos (xarxes socials, internet).
• Cal potenciar la compra pels canals que estan incrementant quota: majoristes per internet.
• Tendències del consumidor futures: Més responsabilitat en el preu del viatge i associament del luxe no als bens físics sinó a les experiències.
• Tendències del client business: Reducció dràstica!
• L’administració pública pot ajudar molt al sector turístic si facilita el desenvolupament de l’activitat empresarial (dinamització).
• Tendències del sector: Mercat de proximitat augmentarà en importància i la sostenibilitat ambiental i la lluita contra el canvi climàtic serà una exigència del ciutadà.

Taula rodona:
Josep M. Chias, President de Chias Marketing.
Ignasi de Delàs, Director de Turisme de Catalunya.
Javier Blanco, Director Ejecutivo Miembros Afiliados de la OMT.
Joan Torrella. Director de Promoció Territorial i Turisme de l’Ajuntament de Barcelona.

• S’ha de destacar la creació de l’Atlas del Turisme a Catalunya i que en breu se li afegirà el mapa d’intangibles.
• Cal segmentar el mercat en quant a l’oferta i també segons l’idioma, sobretot de cara al mercat de proximitat amb una coordinació per millorar la marca Catalunya.
• No és el mateix el nom de la marca que el seu àmbit i la seva gestió. Exemple clar la marca Barcelona.
• Pot haver-hi canals no habituals de promoció i la cooperació pot ser una excel.lent ajuda per a les marques (p.e. Col.laboració de Turisme de Huelva (lum) en el finançament del mirall del poblet fosc d’Itàlia Viganella (ombra).
• Per crear una marca cal un pla de marketing previ doncs és part de l’estratègia i s’ha de deixar als professionals. “España, todo bajo el sol” i “España, cultura” eren inicialment “España, diversidad bajo el sol” i “España, culturas” i van ser canviades pels polítics!
• La marca ha d’explicar la destinació per crear valor i ha de ser tractada com a inversió. És important tenir un portafoli de marques i mercats clar.