250è aniversari de la segregació de Sant Sadurní i Subirats (1764-2014)

17 gen. 250è aniversari de la segregació de Sant Sadurní i Subirats (1764-2014)

Tal i com explica el diari digital naciodigital, Sant Sadurní d’Anoia i Subirats recordaran durant tot el 2014 que fa 250 anys que es van independitzar. Concretament, Sant Sadurní es va segregar del municipi de Subirats, del qual en formava part. Per fer-ho, una comissió mixta dels dos municipis s’encarregarà de programar diferents activitats a les dues viles perquè aquest moment històric arribi a tots els ciutadans. Els dos ajuntaments, juntament amb els centres d’estudis de Sant Sadurní i Subirats, són els que lideren aquesta proposta.

El responsable del Centre d’Estudis Sadurninencs, Salvador Llorac, ha dedicat anys a estudiar aquesta qüestió, que li ha servit per concloure que els motius d’aquella separació van ser principalment econòmics. Sant Sadurní es trobava al pas del camí de les tropes que lluitaven en diverses guerres, i això suposava un “perjudici” de cara a uns ciutadans que “havien de pagar l’allotjament i l’avituallament dels militars”, segons explica Llorac a l’ACN.

logo

Logotip dissenyat per Emma Rafecas Grau.

Mig segle de demandes 
Sant Sadurní formava part, al segle XVIII, del terme del Castell de Subirats, que estava compost per quatre parròquies. Aquesta vila “estava al peu del camí ral i s’hi havia format un nucli de població compacte”, un fet que no passava a les parròquies de Sant Pere de Subirats, Sant Pere de Lavern i Sant Pau d’Ordal, que “eren més aviat masies”.

El “problema del pas de tropes” ja era latent durant el segle XVII. Els sadurninencs volien “governar-se per ells mateixos, sense tenir en compte el parer de les altres parròquies”, recorda Llorac. El principal motiu que va originar “la tibantor” entre els habitants va ser que “a l’hora de passar comptes les altres parròquies feien el possible per eludir despeses i no assumir-les de manera equitativa”, diu.

subirats_castelldes13
És per això que l’any 1717 els habitants de Sant Sadurní van demanar al capità general de Catalunya “la separació de la parròquia”. L’historiador constata que “des de finals de la Guerra de Successió les relacions entre la vila de Sant Sadurní i les altres parròquies no anaven bé”. La separació, que Llorac la considera “estratègica i econòmica”, va trigar 50 anys en arribar.

Aquesta tibantor va fer que l’1 d’agost del 1761 un grup d’habitants de Sant Sadurní “acèrrims partidaris de la segregació” van “demanar-se la separació al Real Consejo Supremo de Madrid”. Això fa que el 7 de febrer del 1762 ja aparegui documentat el terme de ‘Sant Sadurní de Noya’, però la separació real i efectiva no va arribar fins dos anys més tard.

La Reial Cèdula que concedia a Sant Sadurní la possibilitat de governar-se per ella mateixa va ser despatxada a Madrid el 16 de març del 1764, segons explica el Centre d’Estudis Sadurninencs. Però Llorac precisa que “l’acte legal de separació” es va fer a la Casa del Comú de Sant Sadurní -l’actual ajuntament- el 28 de maig del 1764 i el primer alcalde va ser Joan Notó, que va prendre possessió el 26 d’agost d’aquell mateix any.

Un any recordant la memòria històrica
Per celebrar els 250 anys d’aquest fet, els actes principals es faran la setmana del 28 de maig. Però des de començaments d’any els dos municipis, Sant Sadurní d’Anoia i Subirats, faran actes perquè la població conegui aquells fets. El programa complet es presentarà en els propers dies.

El president del Centre d’Estudis de Subirats, Josep Mata, reconeix que “poca gent” coneix els detalls d’aquella separació, motiu pel qual volen fer, durant l’any, diversos actes per commemorar-la. A més a més, s’ha creat un logotip per la celebració d’aquest 250è aniversari de la independència de Sant Sadurní de Subirats. La imatge és d’Emma Rafecas, que ha estat la guanyadora d’un concurs que es va convocar per dotar aquesta efemèride d’una imatge que la representi. El disseny juga amb dos torns de verd i mostra el nom dels dos municipis.

Font: naciodigital.cat [gener 2014]